Un home que pateix un infart, un home que dejuna, un home que en vol matar un altre, un home que parla amb els vells, un home que col·lecciona papers i un home que sels mira: són els sis protagonistes duns relats que ens parlen de vellesa, pietat, amistat, literatura i mort des de la distáncia duna veu irónica i descreguda. unes narracions que demanen la implicació del lector i que acaben encaixant en lúltim relat.sis homes, que posa el lector en la tesitura de qui llegeix un poema més que no pas un conte, participa del to fonalleras, amb una prosa precisa i depurada.«la narrativa de josep maria fonalleras es fonamenta en els silencis eloqüents que provenen de les tenses históries amagades que bateguen rere la façana visible, una estratégia de camuflatge que és ja detectable en el punt de partida dels títols. »ponç puigdevall, carácterssovint no sé gaire com explicar quin riu corre per sota (o al costat, o a la vora) del fil mínim de relat, a on em vol dur lautor de la má, peró amb ell em deixo endur. rellegir lo em provoca avui la mateixa alegria pel retrobament dun vell amic literari que tinc en revisitar els contes de cortázar, martínez ferrando, monterroso o rodoreda. per a mi, fonalleras és, sobretot, un estil, una manera: jo continuo veient lo com un dels millors estilistes de la nostra prosajaume subirana, carácters
