Un gran incendi trenca la monotonia de la colónia. els magatzems cremen pels quatre costats. el fum ho empudega tot. la sirena sona sense parar, tothom és al carrer. la lluita per salvar la fábrica és desesperada. per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a lesglésia en acció de grácies. realment no hi quedava ningú atrapat, atrapat queda el lector fins a lúltima página daquesta novel la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. olor de colónia evoca la vida duna colónia téxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendéncia que, cap als anys 50, regeix la seva vida. néixer, viure, reproduir se i morir entre les parets duna fábrica. una gran fábrica que va més enllá dels llocs de treball, que és també lescola per als fills, lesglésia, les botigues i les cases per viure hi.
